1. |
Dona'm Lluna
02:32
|
|||
|
Dóna’m lluna,
que les gotes de pluja entelen els vidres de les finestres trencades.
Dóna’m ales,
que la lluna sanglota i plora, i s’oblida de governar la nit.
Dóna’m primavera,
que he perdut les ales per volar massa prop del sol.
Dóna’m misteri,
que la primavera està avorrida de presenciar tant i tan poc.
Dóna’m desert,
que s’ha acabat el misteri i s’ha trencat la màgia.
Dóna’m pluja,
que el desert que tinc al cos ja només m’ofereix pena.
|
||||
2. |
El matí
03:13
|
|||
|
Sé que ara mateix
fa temps que m'esperes
i queda molt més
per dir-te a l'orella:
que et mogues un poc més
cap ací, cap allà
fins quedar panxa enlaire.
Sé que ara mateix
somies amb mi a les nits
i, si jo no somie amb tu,
és perquè no puc dormir
pensant en anar
cap amunt, cap avall
fins acabar al terra!
I, en ser un cantautor amb una mania inconfessable
i agafar-te de la mà i portar-te fins al llit,
que sigues tu l'única que em conega,
recórrer el teu cos i recuperar l'alé,
llevar-te el desig de la punta de la boca,
tocar el cel amb les puntes dels dits,
com un lleó o una fera ferotge.
Donar-ho tot per aquests colors
rodolar per terra entre abraços i besos
de les teues cames faré un monument
fer grunyir el somier fins que vinga el matí,
fins que vinga el matí!
Perquè jo et vull agafar
d’ací i d’allà
|
||||
3. |
||||
|
Sóc un viatger del tot desconegut
tot el que he guanyat iguala el que he perdut
vaig en un vaixell que vaga sense rumb.
Eres una nau pirata enmig de la mar
d’una canonada ja m’has afonat
però em rescates de morir ofegat.
Fa massa calor al Mediterrani
i amagat del sol,
lentament t’invente.
Fa tanta calor al Mediterrani
que els “guiris” se’n van
i ho deixen tot verge.
Trenques el misteri que hi ha dins de mi
i llepes amb força tot el meu verí
em deixes obert des del cap fins al pit
Del forat del pit m’ix un ram de flors
i tu les arranques i em trenques el cor
te’l portes tan lluny que no en puc sentir l’olor.
Fa massa calor al Mediterrani
i amagat del sol,
lentament t’invente.
Fa tanta calor al Mediterrani
que enmig de tant mort, vaig cercant la vida.
Sóc un farsant, tinc massa por
tantege el terreny sempre abans de l’acció,
busque el teu coll, tu no em respons
però un mecanisme s’activa al segon
i vens a prop, sent l’escalfor
de sobte se’m talla la respiració,
alces el front, baixe el mentó,
i en els teus llavis s’acaba el meu món.
Fa massa calor al Mediterrani
i amagat del sol, lentament t’invente.
Fa tanta calor al Mediterrani
que els “guiris” se’n van
i ho deixen tot verge.
Fa tanta calor que se’m fonen les mans
el paper s’incendia, quan t’anava a escriure.
I tot queda al meu cap i te’n faig una cançó,
mentre el vent canvia i el cel es torna negre.
|
||||
If you like Poetes Anònims, you may also like:
4 perfect pop songs from this student of songwriting at The British & Irish Modern Music Institute.
go to album
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
Kulturkatzenjammer
by Pajaro Sunrise
featured on Bandcamp Radio Dec 3, 2013
go to album
20 years into her career, Kate Nash returns with her debut for Kill Rock Stars, full of the rich songwriting for which she’s known.
go to album
Rooting for Love
by Laetitia Sadier
featured on Bandcamp Radio Jan 23, 2024
go to album
On the first new High Llamas record in 6 years, Sean O’Hagan creates abstract tracks that reflect the kaleidoscopic palette of modern pop.
go to album
New York duo showcase an enigmatic blend of math rock guitars, pop-punk sing-a-longs, emo confessionals, and even rave-ready synths.
go to album
